La tutora es dirigeix a l'A i li diu que surti un moment de l'aula que li he d'explicar una cosa. ja fa dies que estic per l'escola (fent observacions, parlant amb els diferents mestres, coordinant-me amb l'equip) i ja m'ha vist, no s'extranya, simplement em mira i surt.
En aquest moment, reconec que m'he posat una mica nerviosa. Li demano que agafi una cadira i jo n'agafo una altra, ens asseiem en una taula que hi ha al passadís i li explico el que farem. Primer de tot li pregunto com està i si s'enrecorda de mi, em diu que si, li recordo el meu nom per si de cas i em diu que ja s'enrecordava. Li deixo clar que jo estic allà per ajudar-lo i que m'agradaria que em digues totes les coses que vulgui: allò que li agradi, allò que no, propostes, dubtes... Es mostra molt tímid, li costa aguntar-me la mirada i parla fluixet (ell casi sempre parla baixet). Li explico el treball amb l'ordiandor i li pregunto si li agrada treballar-hi, em diu que si i que li sembla bé. També li explico el tema de les etiquetes com una ajuda per a organitzar-se i em diu que també li sembla bé. Per últim li dic que a més de treballar en certs moments fora de l'aula, també estarè a dins per a donar-li suport quan ho necessiti. Finalment li dic: així que et sembla tot el que t'he explicat? creus que farem molta feina? jo crec que si, perquè la C (professional de l'equip) ja m'ha explicat que saps fer moltes coses!! què et sembla, fem un tracte de treballar molts aquests dies? i que em diguis que et sembla allò que estem fent?, em respon que si i fins i tot li ofereixo la meva ma a manera de tracte, me la dona i somriu.
La meva impressió és bona, crec que a l'A li ha semblat bé, tot i la seva vergonya mostrada...
No hay comentarios:
Publicar un comentario