Fonamentació del projecte

Després de fer l'entrega de la pac 1 (pla de treball), la consultora em comenta que els supòsits del projecte no queden massa lligats. Crec que és vital en qualsevol intervenció tenir un bon fonament així que torno a intentar establir-ho de manera que potser quedi més clar, tot tenint en compte els canvis que s'han dut a terme en la concreció de la intervenció (fase 2: negociació).

El funcionament de l’escola i del Servei Psicopedagògic es regeix per l’actual llei educativa, la LOE (Llei Orgànica d’Educació), que des del 2006 és la llei que ordena el sistema educatiu espanyol i la LEC (Llei d’Educació de Catalunya). Aquestes dues lleis posen els fonaments i marquen la línies de treball en un sentit ampli de qualsevol centre escolar.

El cas que es treballarà durant les pràctiques és el d’un nen de cinquè amb necessitats educatives especials amb dictamen a P-5 i el practicum es fonamentaran en:
- La inclusió de l’alumnat amb NEE a les escoles ordinàries
- Les TIC com un element més de la nostra societat actual i present en els processos d’E-A (es treballarà concretament l’expressió escrita)
L’estudiant treballarà amb la resta de professionals del centre (equip psicopedagògic i altres mestres) des de l’enfocament educacional col·laboratiu; i per altra banda, la perspectiva sistèmica serà també un aspecte fonamental.

Pel que fa a la inclusió de l’alumnat amb NEE, és important remarcar el fet que tot i que fa anys els alumnes amb dificultats que requerien una atenció diferent eren escolaritzats en centres d’educació especial, actualment caminem en la direcció contrària i els alumnes amb dificultats han de ser un més a les escoles ordinàries, com la resta de companys, això si, atenent a les seves necessitats. Actualment però tot i aquesta tendència inclusiva podem trobar professionals que encara siguin partidaris de les visions més tradicionals, en el practicum però aquest enfocament de les NEE queda obsolet i s’aposta per la inclusió.
Al document “Aprendre junts per viure junts”, del pla d’acció 2008-2015 del Departament d’Educació de Catalunya es diu que:

Avançar cap a l’educació inclusiva vol dir tenir escoles per a tothom [...] en una fita comuna: aconseguir que, progressivament, tot l’alumnat vegi satisfet el seu dret a ser escolaritzat a l’escola del seu barri o poble, sense veure per això compromès el dret igualment important d’obtenir la resposta ajustada a les seves singulars necessitats educatives.

Aquest pla neix amb la voluntat d’inserir-se en el conjunt d’actuacions ja impulsades pel Departament d’Educació per afavorir l’educació de qualitat per a tots, tot posant un èmfasi especial, en el moment actual, en potenciar l’accés de l’alumnat amb condicions personals de discapacitat a l’educació inclusiva, com un dels eixos bàsics de la qualitat del sistema educatiu català. Com va dir Stainback (1999):

“esperem que aviat puguem parlar simplement de donar una educació de qualitat a tots els alumnes. Tanmateix encara hi ha alumnes exclosos de la vida escolar i comunitària normal”.

En la mateixa línia la nova Llei d’educació de Catalunya (LEC) destaca, en l’exposició de motius, la necessitat d’adequar l’activitat educativa per atendre la diversitat de l’alumnat i l’assoliment d’una igualtat d’oportunitats més gran.

Un altre element que fonamentarà el practicum són les TIC. Les TIC i els mitjans tradicionals d’ensenyament han sofert una transformació i han passat a entendre’s com a elements curriculars que, pels seus sistemes simbòlics i estratègies d’utilització, propicien el desenvolupament d’habilitats cognitives i valors en un context determinat, facilitant i estimulant la intervenció mediata sobre la realitat, la captació i la comprensió de la informació. El treball amb l’A amb els mitjans informàtics es basa en que l’ordinador pugui ser una nova eina pel seu dia a dia que li faciliti el seu procés d’aprenentatge i li permeti superar les seves dificultats motrius per a escriure amb un llapis o bolígraf a partir del treball de l’expressió escrita (àmbit que es considera que cal reforçar-li).
És important esmentar que la importància que han adquirit en la nostra societat les TIC ens ha portat a plantejar algunes de les seves característiques i potencialitats en l’àmbit educatiu. Aquesta influència en la majoria d’aspectes de la nostra vida, es pot veure per exemple a nivell europeu en dos programes enjegats per potenciar la seva incorporació a la societat: “eEurope” i “eLearning”.

Per altra banda, el model educacional col·laboratiu a partir del qual l’estudiant treballarà sorgeix de la perspectiva constructivista en el que la idea és construir quelcom amb el coneixement de tots els implicats i en el que crear una relació de col·laboració implica un clima de col·laboració real i assolir una comprensió conjunta dels problemes i de les intervencions. Aquest model es fonamenta en el treball en equip, en la coordinació entre professionals i la interdisciplinarietat, així, l’estudiant realitzarà el seu projecte en base al mateix, sempre treballant de manera coordinada amb d’altres professionals, des del respecte i l’escolta dels punts de vista de tothom, compartint visions i unificant criteris per a treballar en la mateix direcció. Hi ha altres concepcions per abordar el treball educatiu en equip (directius, poc participatius...) però que no són compatibles amb la manera en que actualment es concep el procés educatiu (dinàmic, protagonisme de l’alumnat, etc.). Aquest model educacional col·laboratiu, quan es centra en els alumnes, els concep com a protagonistes del procés d’aprenentatge i com el centre i punt clau de qualsevol procés d’E-A; així és com també es concebrà a l’A durant tota la intervenció. En el cas de l’A és important treballar des d’aquest enfocament ja que és vital que els professionals vagin en la mateixa direcció i que ell sigui el protagonista en tot moment.

Durant tota la intervenció es important destacar també que es treballarà tenint en compte la perspectiva sistèmica. La teoria sistèmica va néixer de la ma de la biologia (Bertalanffy, 1986): un sistema es definia com el conjunt d’elements en interacció entre ells i de manera conjunta amb l’entorn, de manera que cada element es pot estudiar separadament però només tenen significat quan es consideren integrants d’un tot. L’aplicació de la teoria de sistemes a les ciències humanes y a la psicologia va donar lloc a aquesta corrent sistèmica. És important en el projecte tenir-la en compte ja que l’A es troba inserit en diferents contextos (escolar, familiar, social) que poden tenir repercussions i efectes en el seu dia a dia i per tant en la intervenció que s’hi durà a terme.