El recolzament és important...

Des de que he començat el practicum II i sobretot des de que assisteixo a l'escola no paro de donar voltes al cas del nen amb el que intervindré.
Quan em van proposar el cas, em va fer molta por, i encara m'en fa clar!! Quan tens la possibilitat d'inserir-te a la realitat t'adones de la gran responsabilitat de les persones que treballen en l'educació, i en el nostre cas la responsabilitat del psicopedagog.
Tot i que em sento recolzada per la meva tutora i l'altre professional de l'equip psicopedagògic, tinc por "de cagar-la", no se, que potser la meva intervenció no tingui els resultats que espero... Diu la meva tutora que tot el que es faci tingui millors o pitjors resultats és important, i si, té raó, però quan sents que depén de tu... Suposo que com a psicopedagogs, hem de tenir això present: no totes les intervencions seran existoses.

Ahir la meva tutora em va comentar que havua parlat amb els pares de l'A i els va explicar que una noia (psicopedagoga, sona bé, eh?) faria una intervenció amb el seu fill pe run projecte de la universitat. Em va comentar que es van mostrar molt contents i que van donar el seu ple consentiment. La meva tutora, diu que són una família que col·labora molt i que estan angoixats amb la situació del seu fill.
La veritat és que m'anima el fet que la família recolzi la intervenció, em comenta la meva tutora que els pares van dir que tot el que es faci amb ell serà benvingut.

Qu en'és d'important treballar respatllat per la resta de professionals i la família, com hem discutit moltes vegades, la col·laboració família-escola és fonamental. Aquesta situació fa que m'encoratgi més en la meva intervenció...